Aventures en família per Amèrica

Alberta tira al monte, com la cabra. Si vens a veure alguna cosa en aquesta província de Canadà, és natura. Les sortides de sol són espectaculars al mig de la ciutat, tens oportunitats infinites de veure Aurores Boreals, les Rocky Mountains et brinden paisatges espectaculars i dintre d’aquestes, hi ha Banff (com ja vam explicar a La sorpresa de Banff), però sobre tot això sobresurt el Lake Louis.

És un dels llocs més famosos d’Alberta i els turistes arriben en massa, però no sembla sobreexplotat, hi ha lloc per tothom. Al més pur estil canadenc, s’han adequat els accessos, es pot arribar a través d’una carretera enorme i un mastodòntic hotel et rep en deixar el cotxe, però res més. Cap tenda de souvenirs, cap cafeteria on escalfar-te els peus, res més. Tot pura natura. En majúscules.

El Lake Louis està flanquejat pels vessants de dues muntanyes enormes, que es tanquen al fons acabant en una glacera que impacta a la vista. Està a uns tres o quatre quilòmetres de la carretera principal, el pàrquing és gratuït i està mig buit quan arribem cap a les 9:00h del matí. La idea és fer-hi una visita ràpida per després tornar a agafar camí i arribar-nos fins a Jasper, última etapa del Spring Break a les muntanyes.

A aquestes hores del matí la temperatura encara no ha pujat dels -10º i l’aire és gèlid, però l’espectacle és tan brutal que ens oblidem del fred a mans i peus. Comencem a caminar pel mig del llac glaçat i intentem apropar-nos a la seva part més interior, dominada per les parets de pedra i la glacera Lefroy. No hem acabat d’arribar que ens adonem de les múltiples cascades de gel que ofereixen oportunitats immillorables per practicar l’escalada a poc menys de mitja hora del cotxe. Això és meravellós. Ens entretenim veient escaladors i arribant-nos fins al peu de les parets de gel per després tornar xino-xano per la vorera congelada del Llac.

Una de les múltiples atraccions del Lake Louis és intentar arribar-se el primer cap de setmana que el llac es glaça i que és possible patinar però encara no ha nevat. Si encertes, les fotos que pots fer són increïbles, per molt maldestre que siguis amb la càmera. Ja fa mesos que aquesta opció es va perdre, però no tot està perdut, perquè hi han habilitades dues grans pistes de gel (simplement han retirat la neu sobrant) on els turistes podem acabar la visita patinant i fent-nos les corresponents fotos.

Acabem la visita apressats pel temps, no per les ganes. Fins a Jasper ens esperen més de tres hores de carretera que també prometen ser espectaculars. Tornem a enganxar la caravana, omplim el dipòsit, ja que en els propers 230 km (a Jasper) no tindrem cap altra oportunitat i a tirar milles.

Tot el camí està a l’altura de les expectatives i triguem força més de tres hores, ja que ens acabem aturant cada pocs kilòmetres per descobrir llacs, glaceres o qualsevol espectacle natural. També ens impacta la quantitat d’arbres morts que hi ha per tot arreu per culpa de l’escarabat del pi, que està arrasant des de Mèxic fins a el Canadà amb tot el que troba.

Arribem a Jasper just per desenganxar, veure el poble i descobrir que, novament, el HI Hostel es una passada: hospitalari, agradable i amb wi-fi gratis!