Aventures en família per Amèrica

Ahir ja vam aconseguir arrencar a les adolescents de la caravana per fer una excursió, però dos dies seguits serà difícil fer-ho, així que decidim canviar l’activitat, que serà a l’exterior i de neu (quina sorpresa!).

Ja hem descobert que a Banff es poden fer moltes coses: pujar muntanyes, caminar, anar de compres o als banys termals i, sobretot, esquiar. Esquiar de totes les maneres possibles: esquí de pista, esquí de muntanya i com no el nostre estimat esquí nòrdic, o com li diuen aquí cross country. És una varietat de l’esquí més tranquil·la, que es pot assemblar molt a passejar pel bosc, però que té la gràcia de fer-ho amb esquís. Així que ens decidim per aquesta opció per un dia que s’ha aixecat rúfol i nevant, no és una nevada intensa, però ens esperàvem una altra cosa.

No és difícil llogar el material i al mig de Banff, entre tendes de souvenirs i roba esportiva, trobem els nostres esquís a molt bon preu. O carreguem tot al cotxe i quasi sense sortir del poble ens arribem a l’inici d’una de les rutes que marquen els mapes de la zona. Per sorpresa nostra és just al costat de l’imponent hotel que ja vam veure a Banff, pas de fauna salvatge. De prop encara fa més impressió. Aquests canadencs, quan si posen, ho fan de veritat.

Deixem l’hotel enrere i en menys de dos-cents metres aparquem a la zona habilitada per excursionistes i l’única gratuïta. Ens abriguem una mica, calcem els esquís i abans que tingui temps a tancar el cotxe, la resta ja ha desaparegut pel primer revolt. Com a mínim ganes de fer alguna cosa diferent, en tenien!

La ruta, perfectament marcada, ressegueix la riba del riu Spray durant uns 6,5km. Un cop allà ens hauríem de trobar un pont que ens permetrà travessar el riu per poder fer la tornada per l’altre costat. Tot i que a moments sembla que hagi de sortir el sol, no para de nevar, però els ànims continuen alts. El paisatge és espectacular i anem fent via, amb la Sira marcant el ritme i la Ona caient cada dos per tres, amb l’excusa que ella és més de snowboard. No ens trobem pràcticament a ningú i el silenci de la muntanya només el trenca el lliscar dels esquís sobre la neu.

Quan falta ja poc per arribar a mig camí, a la Sira se li acaben les piles. Hem après la lliçó i portem dolços, però, així i tot, el mal humor no li passa fins que no parem definitivament al costat del pont, per fer un dinar de pica-pica. La pujada, que ha durat quasi dues hores, ens ha deixat força tocats. Mentre dinem continua nevant, però la porxada del banc que hi ha al costat del pont ens protegeix i ens permet gaudir del paisatge mentre recuperem l’ànim i les forces.

La baixada per altre costat discorre igualment al costat del riu, però per un camí molt més estret i amb contínues pujades i baixes que el fa més divertit. Arribem novament al Howards força cansats i amb un sol que a aconseguit fer-se pas entre el nuvols i ens deixa un dia espectacular. Fins i tot la Sira sembla que tingui ganes de més. De totes maneres ens queda tot just una hora per tornar els esquís, així que ho deixem estar per avui.

Completem el dia amb una estona de connexió a les xarxes a una de les moltíssimes Bakerys (cafeteries) de Banff i fent una mica de foc. Al Canadà els càmpings proveeixen de llenya gratuïta als campistes per poder fer les barbacoes (un tema sagrat aquest) però ens han avisat que hi ha rumors que a Lake Louis no hi ha llenya, així que aprofitem i fem una mica de calaix (més endavant descobrirem que esta prohibit).