Aventures en família per Amèrica

Aquest matí veiem els elks des de la finestra de la caravana. Es passegen tranquil·lament per les parcel·les del càmping com un element més del paisatge. Una altra sessió fotogràfica sense sortir de la caravana. Avui toca ruta a peu pels voltants de Banff. Hi ha un munt d’opcions. El mapa amb les excursions marcades sembla una complicada xarxa de cablejat. Escollim una ruta curta i fàcil que surt des del mateix càmping i voreja el riu Bow fins al poble. A l’inici de camí un rètol adverteix que travessa una zona protegida per a la fauna salvatge, sobretot pumes. “Circuleu amb precaució” i les instruccions bàsiques de què fer i què no quan et trobes un puma. Doncs res, amb la lliçó ben apresa comencem l’aventura d’avui! El camí està tot nevat i no hi ha pràcticament ningú per aquesta zona. Caminem atents als voltants per si veiem algun puma, però no estem de sort! O potser sí!

Enmig de la ruta topem amb un edifici imponent plantat al fons de la vall. És un hotel enorme, fet de pedra i torres a les cantonades de l’edifici. Tot plegat ens fa pensar en l’edifici de Howards, l’escola d’en Harry Potter.

Arribem a Banff a mitja tarda i hi passegem una estona intentant esquivar el carrer principal. Descobrim mig de casualitat unes fonts d’aigües termals. Per un circuit de passarel·les de fusta caminem sobre la zona d’aigua calenta. És un lloc molt curiós. En aquesta zona la neu es desfà, l’aigua no està gelada i es crea un microclima on viuen peixos i plantes tropicals i serps, l’únic rèptil de tota la zona. Veiem a les oques canadenques amb les potes en remull dins els bassals d’aigua tèbia. Em sorprèn veure plantes verdes i aigua corrent i m’adono que fa molts mesos que el paisatge que veiem és en blanc i gris. La primavera, tal com la recordem, no acaba d’arribar.

A l’entrar al càmping el trobem envaït per un manat enorme d’elks. Pasturen indiferents a les mirades dels pocs campistes que ens hi acostem a una distància prudencial. Les normes del parc són ben clares sobre el contacte amb els animals salvatges. Cansada de fer fotos, m’assec a una de les taules de pícnic i simplement gaudeixo del moment. Avui és l’Ona qui es torna boja fent fotos. En un dels panells informatius del parc llegim que Banff és un corredor natural de fauna al cor de les Rocalloses. Preses, depredadors i humans coincidim a una de les zones més boniques del Canadà i cadascú en treu el seu profit. Els llops tendeixen a fugir de les zones freqüentades pels humans. És per aquest motiu que els elks i els cérvols, que no tenen problemes amb els humans dins de la protecció del parc natural, es passegen tranquils pel càmping i els carrers de Banff. En algunes ocasions els vigilants del parc han “d’animar” als herbívors a tornar a la zona protegida per a la fauna salvatge. Els depredadors també han de menjar!