Aventures en família per Amèrica

Avui és Sant Patrick’s day, el patró d’Irlanda. A Catalunya passa pràcticament desapercebut, excepte per algunes profes d’anglès, que aprofiten l’efemèride per col·locar alguna activitat anglòfona a l’institut. A alguns bars irlandesos també hi fan alguna cosa especial amb un caire més alcohòlic-festiu. Sortint d’aquestes excepcions, el Sant Patrick’s day ens és pràcticament desconegut.
A Calgary, sigui per l’herència anglòfona o per l’escassetat de celebracions que pateixen, se celebra bastant. L’Àngels ens passa l’adreça del casal irlandès de la ciutat. Al no ser considerat bar o pub, la canalla hi pot romandre passades les 9 de la nit. Tota una raresa. Intentar entrar a un local amb menors passada l’hora del “toc de queda” és impossible al Canadà (i als EUA, a Escòcia i a Irlanda). Recollim a la Sira a la sortida de l’entrenament de vòlei i arribem al local al voltant de les nou.
De seguida copsem una ambient ben diferent dels locals canadencs que hem visitat d’ençà que som al país. En primer lloc, la festa fa estona que ha començat i no es veu cap indici que hagi de finalitzar aviat. En segon lloc, tothom va vestit de verd (el color de St. Patrick) i el local és ple de referències a la cultura irlandesa. I, finalment, la canalla corre amunt i avall entre taules, cadires, gent ballant i gots de Guinness. Feia temps que no veia un ambient tan festiu!
Ens reunim amb l’Àngels, l’Eugeni i els nens que han tingut la sort de trobar una taula lliure. Ja han iniciat la primera ronda de Guinness i ens fan un resum de l’espectacle en directe del local. Ens hem perdut les danses celtes, però estem de sort i podem gaudir del concert d’un cantant amateur (crec jo) que combina amb certa gràcia el country i la música celta.
És una festa “de veritat”. Molta gent, passant-ho bé, xerrant, cantant, rient i ballant. El St. Patrick aquest m’està caient la mar de bé! Un de la colla de la taula del costat acaba “adoptant” a l’Eugeni i li va portant una Guinness cada vegada que interpreta que se li ha acabat la que tenia. L’Àngels, molt atenta, col·labora en la causa ajudant a l’Eugeni a fer els honors a les atencions del nostre nou amic. Veient que els de la taula del costat ja van per la ronda de wisquis, corresponem al nostre benefactor amb una ronda de Jameson. És llavors quan ens informen que la festa continua al soterrani del local. Picats per la curiositat, ens hi aventurem.

Al soterrani hi descobrim un autèntic pub irlandès. Amb el sostre baix, atapeït de fidels, decorat al més pur estil irlandès i inundat de Guinness. Just en entrar comença a tocar el mateix grup de música que hem sentit fa una estona a la sala de dalt. La festa continua. Descobrim un estrany joc de taula de regles desconegudes i hi tenim a la canalla una bona estona entretinguda. Ens ve a saludar el nostre nou amic “de la taula del costat”. Unes quantes cançons més, l’última ronda de Guinness i cap a casa, que per ser a la nostra primera festa de St. Patrick’s ja hem fet prou. Queda pendent venir en una altra ocasió.