Aventures en família per Amèrica

Diuen que l’hivern al Canadà és llarg i fred. Els “elders” de la zona (la gent gran de les tribus de natius nord-americans) van pronosticar ja a finals d’estiu un hivern especialment dur. A excepció d’una setmana molt freda i amb molta neu a principis de novembre i una altra a mitjans desembre, el Chinook ens està regalant un hivern de dies assolellats i prou “càlids” (entre els -7° i els 4°). Tampoc us imagineu un hivern “a la catalana”. Aquí a les muntanyes hi ha neu i a la nit glaça a la ciutat. Podem patinar sobre gel a les pistes de gel del barri i has de sortir al carrer amb la jaqueta posada. Però no és, ni de bon tros, tan dur com esperàvem.

Tot i això, la proposta de la Carmen d’aprofitar aquest cap de setmana llarg (el dilluns és festa) per anar a unes aigües termals al bell mig de les Rocalloses ha sigut molt aclamada. Ens hi hem apuntat les tres famílies aventureres: la Carmen amb en Rodrigo i les nenes, l’Àngels & companyia i nosaltres quatre. Tres dies i dues nits a la “British Columbia”, la província veïna d’Alberta. Diuen que és la més bonica del Canadà. La idea és anar a Radium que és un poble amb aigües termals. Potser els colons britànics van voler fer algun joc de paraules triant el nom del poble …

Sortim dissabte a mig matí enfilant la carretera direcció a l’oest. Les vistes de les muntanyes Rocalloses des de la mateixa carretera són espectaculars. No em canso d’admirar-les! Parem a mig camí, prop de Banff per visitar uns hoodoos (mireu les fotos o visiteu l’entrada “Primera aventura a les muntanyes de Canadà“) que ens recomana la guia. Tenim a una membre de l’expedició amb uns morros de pam i mig. Segons deduïm més tard és perquè se li havia promès un cap de setmana en remull a unes aigües termals i aquí estem: caminant pel bosc buscant piles de sorra totalment deformes (descripció molt subjectiva d’un hoodoo). Malgrat la disconformitat d’una de les membres de l’expedició, la petita excursió no decep i ens regala unes vistes espectaculars d’una vall i alguns hoodoos amagats entre el bosc frondós.

Després de la passejada parem a Banff amb dos objectius: visitar una de les ciutats més turístiques de les Rocalloses i recuperar els ànims de la membre de l’equip decebuda amb la planificació de la jornada (els Doritos amb salsa no han sigut suficients). Banff és la meca del turisme d’hivern a les Rocalloses (diria que de tot Canadà). Us podeu imaginar una Andorra La Vella a l’americana. No em malinterpreteu, té el seu rotllo, però no serà el lloc més bonic que hem visitat al Canadà. Un carrer principal ple de botigues per a esquiadors i restaurants amb gastronomia variada. En sortir del carrer principal passeges contemplant les segones residències, combinació d’Alps suïssos i mansions canadenques dels canadencs més ben acomodats. En passar per davant d’un establiment on serveixen xocolata calenta, donem per acabada la descoberta de Banff i optem per pujar els nivells de sucre al cos.

Un cop aconseguits els objectius de la visita a Banff, posem la directa cap a Radium. Toca creuar les Rocalloses i un rètol a l’inici de la carretera deixa les condicions clares: la propera benzinera es troba a 133 quilòmetres i no hi ha cobertura de telefonia mòbil a pràcticament tots aquests quilòmetres. Dipòsit ple, mantes, menjar al cotxe i paciència. La carretera és espectacular i cada pocs quilòmetres vas trobant trencalls a dreta i a esquerra amb rètols temptadors sobre rutes, miradors, llacs i altres delícies d’aventurer. Optem per no parar enlloc més, una xocolata calenta dura pel que dura. També tenim ganes de visitar Radium.

Arribem a Radium a mitja tarda i el primer que veiem arran de carretera és la piscina exterior amb l’aigua fumejant. Decidim passar de llarg, anar primer a instal·lar-nos al motel al “centre” del poble i visitar Radium mentre esperem a la resta de l’expedició (“desapareguts” d’ençà que hem sortit de Calgary). El motel és arran de carretera, entre dos motels i davant de tres motels més. Sí, Radium és un poble turístic. Té, però, un aire ben diferent de Banff. Poc sofisticat, un pèl tronat i, potser, un xic decadent. Té el seu punt. M’agrada. El motel està en consonància amb la resta del poble. La Noe es tornaria boja fent fotos per aquí! Localitzem la piscina del motel. Les imatges de la pàgina web no li fan justícia … Tenim clar que aquí avui no ens banyem.

Aviat veiem que no cal fer visita al poble. Com molts d’altres pobles de la zona, Radium és una carretera amb alguns edificis a cantó i cantó, un parell de benzineres i la zona de bars, botigues i restaurants a les “afores”. Continuem sense notícies de la resta de famílies i decidim treure el cap a les aigües termals a l’entrada del poble. Només per mirar i informar-nos de com funciona … Agafem les tovalloles i els biquinis per si de cas. I clar, un cop allí, quan ja hem vist el que hi ha i ens hem informat de tot, ves què hem de fer, cap a l’aigua falta gent! El contrast és molt bèstia. La temperatura exterior volta els -6 °C i córre fins a l’aigua en biquini fa com “cosa”. Ara bé, la sensació de confort en posar els peus dins l’aigua a 37 °C és tot un gust 🙂 Sortim de la piscina a contracor dues hores més tard, arrugats com unes panses. Si no ens afanyem, no podrem sopar enlloc. Malgrat ser un lloc turístic, l’oferta gastronòmica i els horaris són més aviat limitats.

Ens trobem amb la resta de l’expedició a un dels pocs restaurants que continuen oberts. Àpat a base d’hamburguesa i patates fregides. Demà ja mirarem de voltar amb una mica més de temps. Havent sopat deixem els sis membres de la delegació infantil al motel tots junts en una habitació i els adults intentem trobar un bar obert. No hi ha sort. A les deu del vespre està tot tancat i barrat. Acabem tots a l’habitació del motel fent el ressopó amb el que ens ha sobrat del viatge d’anada i fent plans per l’endemà.