Aventures en família per Amèrica

,

Ice fishing

Dani Benitez's avatar

Dani Benitez

Ja veieu que el tema gel aquí a Canadà es porta molt. És fàcil de trobar. Ja hem tocat el tema de l’esquí (sobretot la Ona i la Sira), el tema patinar està avorrit i hoquei és “lo más”. Hem fet sortides amb grampons, hem practicat l’escalada en gel (un altre dia us explico), i hem caminat per sobre d’un llac glaçat.

Però encara teníem pendent el gran món de la pesca, i clar, el de la pesca en gel! Aquest és un esport (si els escacs són un esport, la pesca també pot ser-ho!) que sempre m’ha admirat. Com aconsegueix la gent passar-se les hores esperant, o movent la canya, o tirant-la amunt i avall… En fi, que hi ha molta gent que ho practica i, per tant, alguna cosa ha de tenir, així que s’ha de provar.

De totes maneres no és fàcil de practicar com l’hoquei i no hi ha cursos com amb l’escalada, peeeeerò sempre hi ha amics d’amics que tenen un conegut que et pot convidar i d’això vam tirar! Resulta que el Wayne, el marit de l’amiga de l’Angels que ens va portar a caçar arbres de Nadal, és un boig de la pesca en gel i ens ha convidat. Qui podria dir que no!

Així que, tot i ser diumenge, ens aixequem ben d’hora, ben d’hora i cap a Canmore… no! Espera, gira cua!, que allà massa vent, ara cap a Red Deer, segur? Sí, sí, tira. Aprofitem que ve de pas per parar al molí dels dònuts, lloc que comença a ser mític i ens arribem fins al Sylvan lake, una massa gegantina de gel que s’aferra a les vores del llac com si li anés la vida. A primer cop d’ull només podem veure el gel, però un cop passat l’ensurt ens adonem que allà, al mig del llac s’hi han instal·lat tot: cotxes, autocaravanes, cabanes, gent amb motos de neu, un parapent… allò és com un parc d’atraccions al gel. Una immensa planúria blanca plena puntets foscos que semblen moure’s amb una tranquil·litat esbalaïdora.

Ens costa tancar la boca, i quan ho fem és per rebre la segona sorpresa del dia. El nostre amfitrió, te la idea d’anar, amb el cotxe (una furgoneta enorme que ha de pesar el doble que el nostre Jeep Gran Cherokee), fins a la meitat del llac on plantarem el nostre campament. Ens aclareix que és segur, però que a partir d’aquell moment, és responsabilitat nostra, tot molt canadenc. No ho tenim gens clar, però mirem el nostre Chinook, el cotxe del Wayne, un altre cop el nostre i ens decidim: cap al gel! Un cop hem escollit ens dona instruccions especials per anar en cotxe per un llac glaçat: cinturons de seguretat fora, finestres obertes, no tocar els frens i distància amb la resta de vehicles tan a l’hora de circular com a l’hora d’aparcar. Donant tranquil·litat són uns cracks.

Crec que feia molt de temps que no es palpava una excitació així al cotxe. La Sira amb els ulls tancats i tremolant, la Ona traient mig cos per la finestra i cridant mentre la Laia intenta mantenir la calma i el nostre estimat Chinook es queixa per què tothom va sense cinturó (bojoooos!!! va dient el nostre Jeep).

Però a la fi arribem, aparquem i comencem a explorar sense contratemps. No hi ha temps a fer gaire més que el Wayne ja està fent forats amb una megaperforadora per iniciar la pesca. Ens apropem i un cop vist el forat, els que encara tenien dubtes, es queden més tranquils, quasi un metre de gel ens manté a recer de l’aigua del llac. No hi ha perill de res… més o menys.

En vint minuts el nostre mestre pescador ja té uns 6 forats preparats i comença amb les canyes. Però fan falta més forats així que ens arremanguem la resta i una estona més tard ja tenim una quadrícula de 3 x 5 forats fets (15 forats per als de lletres), separats entre ells uns 3 metres.

Una altra peculiaritat (o no! Desconec completament la normativa de pesca a Catalunya) és que aquí només es pot pescar si tens llicència o si ets menor! Així que els adults sense papers no ens queda altre que anar fent el borinot mentre els nens mouen la canya amunt i avall per enganyar als endormiscats peixos que busquen menjar a les profunditats el llac. Tot i això, en total en Wayne planta unes 10 o 12 canyes que va controlant amb artefactes, més o menys rústics, que eviten que les canyes acabessin al fons del llac.

I fins aquí l’activitat, que la pesca té això, un cop fots la canya, només queda esperar, i esperar, esperar una mica més i al final, si tens sort, doncs potser treus algun peix. Nosaltres no la tenim. Ni una trista llauna rovellada hem tret d’aquest immens llac glaçat. Deuen tenir els peixos tant fred, que ni gana tenen.

De totes maneres ja anàvem avisats, i en un tres i no res i amb una pala, construïm una pista d’hockey que fa les delícies dels nens que, avorrits d’esperar la inexistent pesca, han deixat les canyes a la seva sort i busquen altres activitats una mica més entretingudes.

Hem tornat a casa amb el cabàs buit i el Wayne força decebut, però nosaltres tenim amb la sensació d’haver gaudit d’allò més. A veure si podem repetir i aquesta vegada sopem peix! Per cert, la temperatura ha estat sempre entre el -1º i el -4º, així que ni fred hem passat!

Bonus track:

Deixa un comentari