A tota Catalunya el dia 6 de gener és especial, però aquí a Canadà no tenen ni idea de què és això dels Reis Mags. Vacances escolars sí que tenen, però els regals els han esgotat per Nadal.
Per fer-ho encara més estrany, ni tan sols estem a Calgary, hem tornat a Edmonton per passar uns dies amb el Diego, així que el tema pinta força malament. Sabran els reis que ens hem traslladat a Canadà? Endevinaran que no som a casa? I finalment, tindran esma per travessar tot l’Atlàntic i el país per arribar a temps al Youth hostel d’Edmonton i deixar-nos alguna cosa?
No vull ni imaginar-me els pobres camells creuant les planúries canadenques a 18° sota zero, amb les bosses buides, això sí, que segurament serem els últims a rebre res aquest any.
En qualsevol cas, quan ens hem aixecat aquest matí l’habitació estava tal qual l’havíem deixat la nit abans. Ni rastre de paquets o regals, mala senyal. Potser a l’habitació del Diego que és més oficial, que és com casa seva, podem tenir més sort.
Hem de picar amb insistència per aconseguir algun moviment del nostre querubí. Quan finalment ens obre, entrem en tromba, buscant algun signe reial, però allà només hi ha roba bruta, semi-bruta o neta per terra, una taula d’estudi desendreçada, un llit encara calent i un armari obert i, curiosament, també desendreçat. Sortim d’allà amb la moral per terra. El -18° han pogut amb els camells, els Reis i la resta.
De totes maneres la Sira i la Ona no es donen per vençudes i ens recorden que, a casa, els Reis d’Orient tenen la rara mania d’amagar-nos els regals i l’hostal és molt gran. Poden estar a qualsevol lloc! Així que es posen a regirar totes les estances públiques de la residència. A les habitacions dels hostes els hi prohibim entrar just un moment abans que comencin a picar porta per porta preguntant per reis, camell i regals.
El Diego també es passeja desganat per hostal, però hauria de ser ell la clau de volta, es coneix l’hostal pam a pam i pot entrar a tot arreu! De fet, no li fa ni falta, mirant de reüll, a contrallum, descobreix uns paquets estranys en una de les sales de reunions. Ens crida a tots, ens obre i Tatxan!!!! Oooohhh!!! Guau!!! Ahhhhhh!!! Increïble, però cert, els regals han arribat! No sé com van de geografia ni si porten navegador els Reis d’Orient, però espero que la tornada la facin continuant cap a l’Oest, que ara els hi queda més a prop. Ens passem una bona estona obrint paquets i al·lucinant amb cada un d’ells.
En acabar volem continuar amb les tradicions del dia 6 de gener i ens preparem el típic esmorzar de Reis: ous ferrats, beicon i frànkfurts de primer i xocolata amb melindros de segon. La taula del menjador de l’hostal fa tant de goig que fins i tot algun hoste s’ha apuntat, pensant que es tracta de l’esmorzar gratis que ofereix l’empresa (en realitat aquest consisteix en barretes energètiques i sobrets d’avena amb sucre. Clar, el nostre mola molt més!). Després d’explicar-li a la Caroline i ella de disculpar-se, la convidem, que hi ha de sobres i així també fem amics. La pobra ho ha passat pitjor que nosaltres quan s’ha adonat que estava agafant menjar d’altra gent.
Un cop ben farts, fem el checkout, que marxem aquesta mateixa tarda cap a Calgary i ens encaminem una altra vegada cap al Centre Comercial més gran de Canadà, que els Reis d’Orient ens han portat molts “vales” i s’han de gastar!
Allà ens passem el que queda de matí, sobretot perseguint a la Ona, que es vol comprar unes Vans i no hi ha manera que es decideixi. Tant és així que marxem cap a dinar amb la Sira de morros, per què no ha tingut temps per provar-se res ni gastar els seus vals.
Acabem el dia en una meravellosa pizzeria del carrer 82, dinant sols i a hora catalana. Ens acomiadem del Diego i enfilem cap a Calgary. Tot i la distància ha estat un gran dia de Reis. El tortell no l’hem trobat a faltar, a la família sí.
Bonus track: obrint regals
Aventures en família per Amèrica 
Deixa un comentari