Aventures en família per Amèrica

Avui optem per un esmorzar una mica més discret i lleuger que el d’ahir a Denny’s. Anem a una cafeteria molt acollidora on ens vàrem refugiar un matí fred i ventós de la primera expedició a Edmonton (vegeu l’entrada “Edmonton: visita de control“). Baguels diversos, tes i xocolata ben calenta mentre anem rebent fotos i vídeos de les cavalcades de Reis de Madrid, Sabadell i Sant Guim. A nosaltres ens queda un xic lluny…

La Carmen, la Clara, la Valentina i en Rodrigo volen marxar abans de dinar cap a Calgary, per veure aquesta tarda a casa seva la Cavalcada de Reis en rigorós diferit i fer un sopar especial amb unes amigues de la Valentina. Així doncs, pensem una activitat de matí per a tots. Prop de la cafeteria, al costat del riu Saskatchewan que travessa Edmonton, hi ha un parc urbà que, des de Google Maps, té bona pinta. Hi fem cap.

Hawrelak park és un parc urbà enorme prop del centre de la ciutat. Està tot nevat, però fa molt bon dia per a passejar una estona. Trobem un llac glaçat just al costat de l’aparcament i ens falta temps per treure els patins de gel del cotxe. La Carmen pensa en tot! No havia patinat mai sobre un llac gelat i la sensació és molt especial. Molt diferent a patinar sobre una pista de gel artificial. Hi ha dues petites illes al mig del llac i comencem a donar-hi voltes. Cada vegada m’agrada més patinar sobre gel!

No recordo ben bé com ha anat el tema. El cas és que en un moment donat algú diu que s’ha de fer un pilar sobre el gel. En Dani ràpidament reparteix funcions entre els assistents. Com que no hi ha objeccions consistents, ens posem al centre del llac, muntem la pinya, l’Ona es col·loca de segona, la Valentina puja d’enxaneta i la Clara fa la foto. No ens cal res més. Bé, potser unes gralles i un tabal acompanyant la gesta haguera estat bé. Descarreguem la construcció sense problemes i ho celebrem com si haguéssim descarregat el pilar de sis. L’adrenalina pels núvols. Serà que ho trobem a faltar més del que som capaços d’admetre …

Ens acomiadem de la Carmen i companyia i anem a fer el turista pel centre d’Edmonton. Recordem de seguida que les ciutats a Nord-amèrica no estan pensades per a passejar-hi. Trobem un mirador espectacular sobre el riu Saskatchewan. Dinem a una pizzeria al centre de la ciutat i després ja enfilem cap a l’alberg. Tarda tranquil·la. A l’hora de sopar la cuina compartida de l’alberg sembla un restaurant de cuina internacional. Cadascú amb el seu estil i compartint receptes i trucs culinaris amb la resta d’hostes. És una situació divertida. El menjar entre paelles i fogons obre converses i les cuines són un lloc ideal per a compartir complicitats, fins i tot amb desconeguts. La banda sonora del moment seria la cançó “Micròfons i fogons“, de Still ill.