Aventures en família per Amèrica

Primer matí de l’expedició nadalenca a Edmonton. En Diego acaba el seu torn a les 8 del matí prou sencer. Arrenquem dels llits a la secció adolescent cap a les 9 amb la promesa d’un bon esmorzar al Denny’s, el “paradís” dels àpats amb extra de sucres i colesterol. Ens entaulem tots nou en una taula llarga i salivem una estona estudiant la carta. Amb l’excusa que ens espera un dia llarg, ens fotem les botes amb els batuts, els panqueques, els ous ferrats i altres delícies. Sortim del Denny´s rodolant i amb les sobres del festí en caixetes de cartó i gots de plàstic amb canyeta. No se sap mai, al llarg del dia potser necessitarem un suplement de sucre…

El segon objectiu del dia és visitar Elk Island Park. Un parc natural a uns 40 minuts en cotxe a l’est d’Edmonton. Segons m’han explicat, és fàcil veure-hi visons. El centre d’interpretació ja és un lloc per queda-nos. Aquí llegim la història del parc natural. Va ser la primera reserva de fauna salvatge del Canadà. Van crear el parc per protegir els cérvols vermells (“elk” en anglès) quan a principis del segle XX algú prou observador va adonar-se que s’estaven extingint. Van aprofitar l’àrea protegida per a introduir visons. Algú altre amb visió de futur va decidir convèncer al govern del Canadà per tal que comprés l’últim gran ramat de visons que quedava a nord-Amèrica. Els animals van ser traslladats des de Montana (E.E.U.U.) en tren. No em puc arribar a imaginar com van planificar i dur a terme un pla tan forassenyat com aquest! El cas és que els plans de protecció van funcionar per ambdues espècies. Ja no es tem per la supervivència d’aquests animals i fa uns anys que van reintroduir a Montana alguns visons provinents del parc d’Elk Island. Roda el món i torna al Born!

Preguntem a la noia del centre d’interpretació on podem trobar els visons i ens explica que podem travessar la carretera que creua el parc de nord a sud i anar mirant des del cotxe. Se’m fa estrany visitar un parc natural sense baixar del cotxe, però està tot nevat, la temperatura no pujarà dels sis graus negatius i aquí les coses es fan diferent! Fem tot el trajecte fins al llac Astotin, al nord del parc, mirant amb ulls com plats per les finestres del cotxe, atents tots plegats a cada arbre, llac i turonet de neu. No veiem cap animal. Aparquem al costat del llac Astotin al nord del parc i fem reunió d’urgència amb la Carmen i en Rodrigo. Si no hem vist els visons, en aquest trajecte, tenim poques possibilitats de veure’n avui. Mentre els adults estem ocupats amb la reunió, la secció infantil salta del cotxe i observa el llac gelat amb mirada temptadora. En Diego dorm dins del cotxe. La promesa de veure visons no ha sigut suficient per oblidar el torn de nit a l’alberg.

El canvi de plans està clar. Seguim a la secció infantil que ja s’ha aventurat a caminar sobre el llac gelat cap a la petita illa que es veu des de la riba. És curiós caminar per sobre un llac gelat. Arribem a l’illa i l’explorem. Quan el llac no està gelat sols es pot arribar a l’illa en barca o canoa. Som la versió “Frozen” de Robinson Crusoe. Un cop acabada l’excursió pel llac decidim que és hora de tornar a Edmonton. Avui no veurem visons.

A la tarda encarem el tercer objectiu de la jornada i el que, molt a pesar meu, entusiasma més a la secció adolescent. Anem al centre comercial més gran de nord-Amèrica. I quan dic que és el més gran, és que és REALMENT gran. Dins el centre comercial hi trobem toooootes les botigues que us pugueu imaginar. També un parc aqüàtic, un camp de mini-golf, una pista de gel, un hotel, i, fins i tot, un vaixell pirata de tamany real. Per qüestions de logística i afinitats, dividim el grup i donem a les adolescents dues hores per campar al seu aire. Aquestes dues hores no ens donen per veure ni la meitat del centre comercial, però ja hem d’anar plegant veles.

Avui ha sigut un dia d’allò més divers. Hem vist les dues versions del Canadà. Des de caçar animals fins al límit de l’extinció a crear les primeres reserves de fauna salvatge. Des de les grans planúries al bell-mig del no-res a un dels centres comercial més grans del món. Quin país de contrastos!