Aventures en família per Amèrica

Plat especial de Mac & Cheese per celebrar el dinar de Sant Esteve a casa nostra. Encara que no us soni, es tracta del plat més canadenc: macarrons amb formatge i mantega (els meus fills diuen que ha de ser formatge amb macarrons). Dinem amb la Judit, la Júlia que han passat el matí a un dels centres comercials de referència a Calgary. També s’han apuntat la Carmen, les seves filles i la Ceci, una profe visitante Canària amb anys d’experiència que també passa el Nadal a Calgary i com tots, busca qualsevol ocasió per trobar-se amb gent.

Després dels mítics jocs de taula, sortim a patinar a la pista de gel del centre cívic del barri, amb vistes al Down Town. Imagineu un descampat enorme, que té una part de la mida d’un camp d’handbol delimitat per fustes, a la que li han tret la neu omnipresent i que han anat regant voluntaris durant dies per aconseguir una capa de gel important. A partir d’aquí desconec el manteniment, però alguna cosa hauran de fer. En Dani i en Diego s’estrenen amb els patins. És un moment molt canadenc 🙂

I quan ja comptàvem amb un Sant Esteve tranquil salta la llebre i la Ceci ens avisa: les aurores boreals són al costat de casa! Reunió d’urgència i sortim cames ajudeu-me a preparar-ho tot: mantes, abrics, menjar, beguda calenta i el dipòsit ple. Un cop tot preparat preparat sincronitzem rellotges amb la Carmen i agafem carretera cap a Edmonton.

Amb tot plegat s’han fet quasi les 22 h de la nit. La situació ideal seria poder pujar el màxim possible cap al nord, passar-nos la nit apropant-nos tot el que puguem a l’aurora, però resulta que el Dani i les nenes treballen l’endemà i s’ha d’estar una mica presentables, així que ens posem com a límit les 23 h per parar i a veure què trobem.

Ens dona per arribar fins Carstairs, un poble a uns 45 minuts de Calgary. Agafem una carretera secundària (o pitjor) i ens endinsem en la foscor. En el primer encreuament que trobem parem, apaguem llum i es fa el miracle! Davant nostre, mirant al nord, a l’horitzó, es pot veure (amb algú expert al costat, el nostre cas la Ceci) les aurores boreals. Podem reconèixer núvols verds, de diferents intensitats que es van movent i que ens deixen bocabadats durant una estona.

De totes maneres el fred, és intens i tothom està força cansat, així que fem fotos i cap a casa falta gent! Al cotxe cap a Calgary ens instem a tornar-ho a intentar, però aquesta vegada sense condicionants, que les aurores apareixen molt poques vegades i a treballar anem cada dia.