Aventures en família per Amèrica

A Calgary també és Nadal. Molts companys del programa de Profesores Visitantes han decidit volar cap a la Península o cap a altres destinacions més càlides que el Canadà (Perú i Mèxic). Alguns dels companys encara esperen la renovació dels visats, pendents des de finals d’agost. L’experiència ens diu que els serveis d’immigració canadencs no destaquen per la seva eficiència. Sembla que el sistema no és capaç de tramitar tots els visats que es generen per a poder venir a viure i treballar a un dels països capdavanters en acollida de migrants. Els serveis d’immigració treballen en un estat d’emergència i saturació permanents. Així es creen situacions surrealistes, tristes i complicades.

L’Àngels i els seus fills han rebut la renovació dels seus visats amb tres mesos de retard. Van rebre la documentació quatre dies abans de Nadal, quan ja s’havien fet a la idea de quedar-se al Canadà aquests dies. Quin regal!

La nostra situació és ben diferent. Nosaltres ja teníem clar que aquest Nadal els passaríem a Calgary, junt amb altres companys expatriats. Els plans per l’àpat de Nadal han anat canviant al llarg de tota la setmana per situacions alienes a la nostra voluntat. Primer havia de ser a casa nostra, després a casa la Carmen, l’Àngels i els nens no hi seran, s’apunten uns amics de la Carmen, s’apunta l’Imanol (profe visitante expatriat)…, De seguida entenc que el de menys són els plans que fem, segueixo el consell iogui de la Carmen i “em deixo fluir”.

Preparo el caldo de Nadal dos dies abans, aprofitant el primer dia de vacances. Amb l’Spotify sonant a tot drap a la cuina: “Quan somrius“, una de les meves nadales preferides (“Altres cançons de Nadal”), “Si ens veiessis” de l’incombustible Joan Dausà amb Sara Pi i “Al·leluia” del Messies de Händel (per recomanació del meu pare). Videotrucades a la família i canvis de plans d’última hora. Tot flueix.

La nit de Nadal sopem a casa nostra amb la Carmen i les seves filles una “tradicional” barbacoa canadenca (proposta del Dani). Les postres les fem a casa la Carmen, acompanyades d’una corrua de tradicions del Nadal txec, heretades de l’estada de sis anys a Txèquia.

El dinar de Nadal el fem també a casa la Carmen. Ens hi apleguem setze. L’Alexandra, l’amiga colombiana de la Carmen amb la seva mare i els seus fills, la Judit i la Júlia (sabadellenques expatriades a Canmore), l’Imanol (profe visitante del País Basc), la Carmen amb les seves filles i nosaltres, amb en Diego com a incorporació d’última hora que arriba des d’Edmonton al més pur estil anunci de turrons El Almendro “Vuelve a casa por Navidad”. Pinxos bascos, caldo de Nadal, carn arrebossada a la teca, pernil serrà, turrons, polvorons i pastís de formatge. La celebració és una curiosa mescla de tradicions txeques, basques, catalanes, colombianes i canadenques que culmina amb tots la canalla fent cagar el Tió.

A mitja tarda, aprofitant una agradable temperatura estancada als 2 °C positius sortim a passejar pel barri fins a casa de l’Alexandra i família, on les acomiadem cantant nadales davant de casa seva a pulmó. L’Ona i la Vali surten a fer “l’indi” amb el trineu. En caure el sol tornem cap a casa la Carmen i ens entaulem pels jocs de taula. La vetllada s’acaba ja de matinada, havent sopat les sobres del dinar.