Aventures en família per Amèrica

Aquesta setmana estem en plena onada de fred. Les temperatures van caure en picat dilluns passat arribant als -28º C, dimarts i dimecres ja ha baixat fins als -31º C. Pels novells al país, que la temperatura baixi dels -5º C ja ens sembla una barbaritat. Sembla ser que pels canadencs que la temperatura baixi dels -25º C és molt poc habitual. Fins i tot ells han hagut de prendre mesures extraordinàries aquests dies. Però, això sí, la vida continua!

Família i amics ens pregunten des de Catalunya (i València) com es viu a aquestes temperatures. La veritat és que hi hem arribat progressivament. Per a mi el més dur va ser la primera semana de fred “de veritat” que va arribar de cop a principis de novembre, acompanyat de força neu. Els termòmetres van baixar llavors fins als -22º C. El primer dia que vaig anar en cotxe a la feina va ser sota una tempesta de neu de les que fan història. El director de l’escola on estava aquella setmana va fer saber a través d’un missatge per megafonia que tot el claustre havia aconseguit arribar a l’escola. Va ser llavors quan vaig ser conscient de la proesa que havia fet aquell matí.

Aquests dies estem experimentant que viure a -35º C no és el mateix que viure a -15 ºC.

• Al carrer no pots sortir sense guants ni gorro, tota la pell exposada a l’aire es gela. També es congelen els mocs a dins del nas. És una sensació ben estranya … Els mocs es descongelen just quan entres a un lloc tancat i llavors et comença a rajar el nas. No sé què prefereixo.
• Has de respirar pel nas o a través de la bufanda perquè quan respires amb per la boca i t’entra l’aire directament, se t’asseca la gola i comences a tossir.
• Els gossos surten a passejar amb unes bótes especials per evitar que se’ls congelin els coixinets de les potes.
• El nostre Jeep (en Chinook) s’encén a la primera, però notes que al motor li costa tirar. La conducció pels carrers és a càmera lenta, les frenades, els girs, els avançaments… Sembla que els conductors haguem “fumat” quelcom!
• El gel es va acumulant als sotes dels cotxes, allí on la roda esquitxa la carrosseria i es formen grans blocs de gel negre que has de procurar treure de tant en tant per evitar que acabi frenant la roda.
• A l’institut on estic treballant aquesta setmana s’ha espatllat la calefacció (sí, no és una exclusivitat dels instituts de Sabadell i rodalia). Les classes, però s’han fet amb més o menys “normalitat”. Jo no m’he tres les botes de neu. M’he agenciat una estufeta per la meva taula quan he descobert que hi ha gel al marc interior de les finestres de l’aula.
• Quan la temperatura baixa dels -20 °C els alumnes no s’esperen al carrer, poden entrar a l’edifici i s’esperen dins l’aula a l’inici de les classes. Tampoc es surt al pati.
• Diuen que a temperatures per sota dels -35 °C se suspenen les classes, però això no ho sé del cert, encara no m’hi he trobat mai.

Doncs això, que a aquestes temperatures la vida segueix però amb certes restriccions. Ja no sortim a passejar, ni caminant com pingüins!