Avui és un dia prou especial. Som a Edmonton, visitant en Diego que fa un mes va començar a treballar a l’alberg de la ciutat. Aquest matí passarem el dia tots cinc junts i al migdia l’acompanyarem a fer el seu primer partit d’handbol al Canadà.
Fa força fred i neva a primera hora del matí. La nostra primera idea de visitar la ciutat queda descartada. Canvi de plans. Veiem la primera part del partit de la final de la copa del món de futbol a l’alberg i després anem a esmorzar a una cafeteria ben original. Ronda de “bagels” i tes per a tots. La Sira triomfa amb un tros de pastís “red velvet”.


Ens arribem en cotxe fins al Down Town. Passeig ràpid pels voltants d’Alberta Legislature Building, el que seria el Palau de la Generalitat a Catalunya. I en acabat ens “refugiem” a un dels centres comercials que hi ha al Down Town. No som gaire de centres comercials, però nevant i a -20 °C, no tenim moltes opcions més! Dinem allí i fem temps per anar al partit del Diego.





El pavelló on es fa el partit és als afores de la ciutat. Fa molt fred a fora, però a dins de l’edifici la temperatura és prou agradable. Em crida l’atenció el munt de sabates que s’acumulen a l’entrada, és obligatori descalçar-se per entrar i tots deixem el calçat formant una catifa multicolor.

El partit és emocionant. Feia molt temps que no veia jugar en Diego a handbol. De fet, fa molt temps que no veig un partit d’handbol. Me n’adono ara de com ho trobo a faltar. En Diego juga molts minuts i se’l veu gaudir de veritat. Marca dos gols i ens dedica el primer. Cridem de valent per celebrar els gols. Quines ganes! Marxem uns minuts abans d’acabar el partit. En Diego comença a treballar a mitja tarda i tenim el temps just per deixar-lo de nou a l’alberg. Al cotxe repassem i comentem tots junts les millors jugades del partit. Truquem a l’Eloi, l’entrenador d’handbol de l’Ona i d’en Diego, que s’afegeix a la conversa. L’Eloi els cus a preguntes i en Diego i l’Ona li expliquen mil i una batalletes. Quin munt d’energia positiva en un sol cap de setmana. Feia falta!

Deixem en Diego a l’alberg i emprenem el camí de tornada cap a Calgary ja ben de nit. Les tres hores ens passen prou lleugeres. Arribem a casa tard i cansats, però contents d’un cap de setmana ben aprofitat.

Deixa un comentari