Aventures en família per Amèrica

Després de sortir “de marxa” ahir a la nit fins “tard”, avui toca dia familiar. L’Àngels i els nens ens han parlat d’un partit d’hoquei sobre gel ben especial. Els Hitman Calgary (l’equip juvenil dels Calgary Flames) juguen un cop a l’any un partit benèfic. En aquest partit, quan els Hitman marquen el seu primer gol, els espectadors llencen a la pista ossets de peluix que han portat al pavelló per a l’ocasió. Els mateixos jugadors i voluntaris recullen els peluixos de la pista i els donen a l’hospital infantil de la ciutat i a diferents associacions benèfiques.
La convocatòria per anar a veure el partit és força exitosa. S’hi apunten l’Àngels amb la Núria i en Quim, la Valentina (filla de la Carmen que també és “profe visitante”) i la Ceci (una altra “profe visitante”). La nostra idea era comprar un parell de peluixos perquè l’Ona i la Sira els llencessin a la pista, però la Valentina ha decidit donar part del seu patrimoni de peluixos. Ens presentem al pavelló amb una bossa PLENA de peluixos. Anem sobrats de carregament.
El pavelló és enorme i les nostres localitats són a l’última fila. Estem a dalt de tot i les vistes des d’aquí són realment impressionant. És un partit ben especial i es nota. El pavelló està ple a vessar i pràcticament tot el públic són famílies amb nens petits. Ronda de crispetes amb mantega per a tots els membres de la nostra expedició i comença el partit. L’equip visitant marca al cap de pocs minuts de l’inici del partit, però poc després arriba el gol dels locals i el pavelló es transforma.

El públic crida eufòric, les pantalles gegants mostren el jugador que ha marcat, felicitat pels seus companys d’equip i la música sona a tot drap. El pavelló és una festa. I en aquell moment comencen a “ploure” ossets de peluix de totes les localitats des de les grades. Cada osset fa una curiosa paràbola des de la cadira del seu propietari cap a la pista de gel. La majoria d’ossets necessiten diversos llançaments “d’aproximació” per acabar caient sobre la pista. El públic de les localitats de més avall van recollint els ossets que els arriben de més munt i els llencen altre cop cap endavant. Des de les nostres localitats veiem com els ossets van “saltant” per la graderia fins a arribar a la pista. És un espectacle increïble!

Òbviament es para el partit. Els mateixos jugadors i un munt de voluntaris comencen a recollir les muntanyes de peluixos que es van acumulant a la pista. Entra una furgoneta on es van carregant tots els donatius. Durant més de 20 minuts l’hoquei ha quedat totalment aparcat, mentre a les grades continua la festa. És un moment molt màgic.

Quan aconsegueixen buidar la pista de peluixos i tenir el gel en condicions, es reprèn el partit. La festa continua. Cap a la meitat del partit, algunes famílies comencen a marxar cap a casa. Fa més d’una hora que ha començat l’espectacle i els més petits ja no aguanten més. La nostra expedició gaudeix del partit fins al final. Després de quasi tres hores de partit, els locals guanyen 5-3 amb un final trepidant. Sembla que el fet que els locals hagin guanyat és més excepcional que veure “ploure” peluixos en un pavelló d’hoquei.