Halloween is coming …

Ja fa uns dies que els jardins i les cases del barri es van omplint d’objectes relacionats amb la tardor i, sobre tot, amb el Halloween. Sí, ja sé que algunes lectores d’aquest blog sou força contràries a aquesta curiosa tradició i que defenseu a ultrança la nostrada Castanyera. El cas però, és que som al Canadà i aquí la tradició és celebrar el Halloween, sense complexes, amb tot el seu esplendor.

La presència del Halloween s’ha anat manifestant poc a poc al nostre barri. Primer tímidament. Amb motius, sobre tot, de tardor: carbasses petites i mitjanes a les escales de l’entrada, motius florals penjats als portals, fulles seques amuntegades al marge dels camins … (bé, potser això últim no era intencionat, però queda la mar de decoratiu). Aquestes dues últimes semanes sembla que ja s’ha obert la veda de les decoracions de Halloween i hi ha hagut una autèntica explosió de cadàvers, bruixes, rates, dracs, esquelets i monstres diversos. Alguns jardins amb més gràcia i encert que d’altres.

A les nenes els fa una il•lusió tremenda celebrar el Halloween. Això implica disfressar-se a finals d’octubre, demanar llaminadures per les cases del veïns i decorar el jardí i la façana de casa. Així doncs que ja fa dies que ens dediquem a fer manualitats de Halloween. A Canadà són més de comprar-ho tot fet, però a casa ens tiren les manualitats. Hem anat agafant idees dels jardins dels veïns i estem inspiradíssimes.

A casa l’Àngels en Diego i en Quim s’han animat a buidar i tallar una mítica carbassa de Halloween. Els ha quedat la mar de bé! La del Diego l’hem posat a l’entrada de casa. Diu la Sira que la llum de dins de les carbasses allunyen els mals esperits de la casa. Doncs res, aquí l’hem deixat, per si de cas!

Una resposta a «Halloween is coming …»

  1. Avatar de nuriabascu
    nuriabascu

    A veure: No és que no ens agradi el HALLOWEEN. És que aquí, a CATALUNYA, ja tenim una tradició per aquesta diada. Molt arrelada i molt nostrada i no veiem la necessitat d’importar-ne d’altres. Si no existís cap festa, potser valdria la pena copiar, però ja la tenim.
    D’altra banda, aquí resulta tot molt penós i molt cutre, francament!
    A mi la globalització no m’acaba de barrufar. I el temps m’ha donat la raó.
    Si estigués aquí o a EEUU m’hi hauria apuntat. SEGUR!!!

    M'agrada

Deixa un comentari