Setmana intensa a Calgary. Poc a poc ens anem adaptant a la nova vida (horaris, àpats, costums, idioma, …). La gent a Calgary és molt acollidora, extremadament educada i respectuosa. Això ens està facilitant l’adaptació al país. A nosaltres i al munt de novinguts (i no tan “nou” ni tan “vinguts”) amb qui compartim ciutat. La mescla cultural al carrer és sorprenent. El primer dia que vaig pujar al bus per anar a la feina em va sorprendre la diversitat de turbants (colors i formes), pentinats, tonalitats de pell i idiomes que es van acumular en els 15 minuts de trajecte. Semblava una assemblea de l’ONU!
A la nova feina vaig coneixent els companys poc a poc i vaig trobant el meu lloc. Les nenes també estan entrant a la rutina del seu institut. Aquest dijous a la tarda tenim la que semblava la primera reunió de pares a l’institut de les nenes, una tal “Meet the teacher”. L’Àngels té la seva pròpia “Meet” a la seva escola, així que m’ha deixat “sola davant del perill”. A l’hora indicada em presento a l’institut i em sorprèn veure la gran quantitat de pares que assisteixen a la reunió acompanyats dels seus fills. De fet, hi ha famílies senceres.
Després d’un breu discurs de benvinguda per part de la directora de l’institut al gimnàs ple a vessar, la directora anima a les famílies a “Meet the teacher”, és a dir, anar a conèixer el professor dels seus fills. Dóna les quatre instruccions bàsiques de la vetllada per a les persones novates com jo i me n’adono que això no és exactament una reunió de pares. Com a mínim no és una reunió de pares com les que jo coneixo.
Amb l’horari dels fills enganxats al nas, els pares van passant per les aules on els professors fan classe amb els seus fills. Primer error de novata: no porto l’horari de les nenes i no tinc ni idea de quines assignatures fan. Als passadissos hi ha col·locats estudiants voluntaris amb una samarreta groga distintiva per ajudar a les famílies novelles com jo. Suposo que la cara em delata com a família novella i una voluntària de samarreta groga m’acompanya a secretaria a demanar els horaris de les nenes. Primer tràmit aconseguit! Segon error de novata: no he portat a cap filla per acompanyar-me pel laberint de l’institut. La secretària m’ajuda a interpretar l’horari (no és tan evident com podria suposar-se) i una segona voluntària m’acompanya a la primera aula per uns passadissos laberíntics.
Faig el meu primer “Meet the teacher” amb la profe de francès de l’Ona. Em presento com a “mare de …” i ens posem a xerrar en versió tertúlia de sobre-taula. Als deu minuts sona el timbre i una tercera voluntària m’acompanya a l’aula de la profe de “Environmental & Outdoors” de la Sira que també li fa “Leadership” a l’Ona. Va bé que faci el “doblet” perquè tinc el temps força limitat. Em comenta amb energia i entusiasme com de bé s’han adaptat les nenes a l’institut i el munt de feina que estan fent. Deu minuts i torna a sonar el timbre.
I així passo la tarda, coneixent voluntàries de samarreta groga, xerrant amb els professors de les nenes i fent un munt de quilòmetres pels passadissos de l’institut. Quin fart de pujar i baixar escales! La Ona, responent al meu missatge de SOS, apareix a mitja tarda mentre estic amb el “Meet the teacher” de Humanities de la Sira. M’acompanya a la resta d’aules que em queden i presumeixo de guia particular quan ens creuem amb les voluntàries de samarreta groga. Amb el so de l’últim timbre de la vetllada faig balanç de la jornada. Sols ens ha faltat el profe d’Educació física (està a un partit de volei) i la profe de Science de la Ona (està malalta), quina marató! Un èxit que celebrem al vestíbul de l’institut, on els alumnes de cuina ens han preparat unes galetes ben originals per menjar mentre s’acaba de fer tertúlia entre famílies, profes i alumnes.

A destacar l’aula de Science de la Sira. És una aula enorme amb tota una zona de laboratori al fons. A través dels grans finestrals es veu el Down Town de Calgary i una increïble posta de sol. Quina enveja d’aula!

Deixa un comentari