En Richard en fa 80!

Avui en Richard fa 80 anys! També és el nostre últim dia a Corvallis així que tenim un dia força atrefegat. Aconseguim tancar i carregar les maletes al cotxe per demà. En Dave organitza un sopar familiar (amb afegits) pel seu pare. Vénen la germana i el cunyat d’en Dave des de Los Ángeles.

En Dave em proposa col·laborar amb la logística culinària de l’event i, poques coses que em demana, m’hi llenço de cap. Estic temptada a fer truita de patates. El primer intent va ser un desastre del quasi 100%. Els segon intent va quedar en un 40% de desastre. A la tercera ha de ser la bona! Fets els càlculs, arribo a la conclusió que faré truita de patates amb una lleugera modificació en l’acabat final per a reduir el percentatge de fracàs. El principal problema (i crec jo que únic) de l’acabat final és la paella, pesa tan que no puc donar la volta a la truita. Així que decideixo acabar de fer la truita amb una paella a la meva “alçada” i “adaptada a les meves capacitats” (veure fotos). Acaben sortint set mini-truites de patates. A tothom els encanta “So tiny ones, so cute!” (“Què petites, què mones!”) i ens les cruspim sense miraments. La resta de l’àpat és tonyina fresca a la barbacoa i les “sempre-eternes” salsitxes d’elk, que van apareixen sistemàticament (com qui no vol la cosa …) en alguns àpats.

Les postres són un pastís al rom que ha fet la Mimi. En Richard demana que cantem “l’aniversari feliç” en castellà i el cantem tots a pulmó. Riem tots una estona. En Marco de seguida detecta que la quantitat de rom del pastís de la Mimi és generosa. Veig que els nens de la família se’l mengen sense problemes i que total, anirem a dormir en menys d’una hora. El patís d’acaba sense sense més ni més.