Aventures en família per Amèrica

Doncs això, que avui ha sigut un dia de gats (que no de gossos). Descansar, menjar i passejar-nos per la casa.

Després d’un ball de dates, finalment en Marco comença demà l’institut. Li han confirmat aquesta tarda. Està prou nerviós i content. Les nenes i jo hem començat a fer la maleta, més per un exercici de preparació mental que no pas perquè haguem de marxar demà mateix. Després de tants dies esperant, ja tenim ganes de deixar l’estiu enrere i començar el curs.

En Dave torna a mitja tarda de Newport amb mitja tonyina, d’aquella tan bona per a fer sushi. En Marco és l’encarregat de preparar-la. Jo m’inspiro suficient per a fer una truita de patates. El munt de patates acabades de collir del jardí i que se’ns acumulen en una caixa a l’entrada de la cuina són la meva font d’inspiració. Després d’un intent força fallit els primers dies de ser a Corvallis, en Marco em passa un truc per tal que no se m’enganxi la truita altra vegada. El problema, però, és donar-li la volta a la truita. La paella és de ferro colat i buida ja pesa un quintal. Amb els 6 ous i les patates dins, no puc aixecar la paella del fogó. Ni utilitzant les dues mans! En Jonah fa una entrada oportuna a escena. Li explico el problema i li dono les quatre instruccions bàsiques del gir de truita. El resultat és prou digne. Sobretot tenint en compte el resultat del primer intent (no hi ha fotos del primer intent).

També contiuem colgats de tomàquets vermells, pomes, peres i dels incombustibles cogombres. L’amanida ideal per acompanyar el sushi i la truita de patates.