Una altra de romans

Doncs això, una altra! Avui hem decidit anar al riu amb l’excusa d’ensenyar-li al Marco la zona. I, aprofitant que fa calor, remar una estona i capbussar-nos. Hem agafat les dues taules de paddle, quatre armilles salva-vides i els xiulets corresponents. També he agafat la documentació (passaport i carnet internacional de conduir). Els “famosos” permisos de navegació els hem passat per alt. Parlant amb en Dave (que surt a remar quasi cada dia al riu) no en té, no li han demanat mai i no creu que en necessitem per portar aquestes taules de paddle.

Així que, contents i tranquils, en Marco, la Ona, la Sira, l’Hayduke (el gos gran amant de la natació) i jo hem anat al riu. Ens quedem a la rampa on baixen les embarcacions. Hi ha aparcat el cotxe del sheriff. Prefereixo no temptar la sort i ens quedem prop de la rampa. Sols es banyen la Ona, en Marco i en Hayduke. També remen una estona sense allunyar-se gaire de la rampa. En Hayduke es deleix per pujar a les taules de paddle i en Marco i la Ona el porten, per torns, en mode taxi.

A mitja tarda, pensant a marxar ja, en Marco i la Ona volen fer l’última capbussada i és llavors quan sentim i veiem la llanxa del sheriff aproximant-se a la rampa. Massa tard per sortir corrents. Tinc l’esperança que, veient que les taules ja estan fora l’aigua i que tenim les armilles salva-vides, no ens demanin res més. En veure que el sheriff que baixa de la llanxa no és el nostre amic Schwarzenegger veig que tenim alguna opció de sortir airosos de la situació. La única peça que ens pot fallar és l’ajudant del sheriff, que crec reconèixer de l’altra memorable trobada. El sheriff comprova que tenim armilles i xiluets però que no tenim el permís de navegació. Ens explica el que ja sabem sobre el permís de navegació i veig clar que no ens multarà. L’ajudant torna a quedar-se en un discret segon pla i, si ens ha reconegut, dissimula més que jo.

Quan el sheriff dóna la trobada per acabada, els dic als nens que agafem els trastets i sortim de la zona ràpida i discretament. I més encara quan veiem arribar a la rampa dues noies remant amb dues taules de paddle sense armilles-salvavides ni documentació (van sols amb el banyador posat). A més, porten un nen d’uns cinc anys. El sheriff va directe cap a elles i repeteix la bateria de preguntes de rigor, mentre nosaltres acabem de carregar les taules de paddle al carret i ens allunyem de la rampa. L’últim que veiem és el sheriff escrivint quelcom en un bloc de papers de color groc i rosa. Hi ha qui no ha tingut tanta sort avui …