Aventures en família per Amèrica

Sense notícies dels visats. Els ànims estan baixos. A primera hora del matí tornem a sortir a córre pel parc de darrere de casa amb en Dani, prop del riu. Per descarregar nervis. Esperant trobar un correu electrònic després de la dutxa. No hi ha sort. Esmorzem, com sempre, com uns senyors al jardí de la casa, mentre els esquirols s’esbatussen per entre les branques dels arbres del marge del jardí.

Amb tota la moguda de l’elk, han hagut de treure un munt de carcasses de pollastre que tenien emagatzemades per a poder fer lloc al megacongelador de casa dels Jolles per la carn d’elk. L’Anna va fer bullir el caldo ahir tot el matí en dues enormes olles en uns fogons de campanya fora al porxo de la cuina. Avui l’hem estat colant i guardant en pots de conserva. Hi ha un munt de carn de pollastre. L’Anna no sap què fer-ne i a mi em sap greu llençar-la (al congelador no hi pot tornar, òbviament!). En vistes de les agulletes que començo a tenir, decideixo canviar de teràpia anti-estrés i em poso a fer croquetes. Tinc en Marco i la Sira d’ajudants de cuina. Ens passem dos dies fent croquetes. El recompte final és dubtós (en van desapareixen algunes un cop fregides). Estimem que la quantitat oscil·la entre les 160 i les 180.

Avui és l’aniversari de l’Anna. Vol fer un sopar especial al jardí amb la carn de l’elk que ahir vàren guardar especialment pel sopar d’avui. Hi som convidats, junt amb els pares d’en Dave (en Richard i la Mimi) i la filla gran dels Jolles (la Lily). Amb ganes d’estar ocupada i col·laborar amb a celebració, em llenço a fer el meu primer gazpatxo (Alaitz, Arnau: sense Thermomix!). El motiu de l’elecció? El munt de kilos de tomàquets d’un vermell intens que tenen a l’hort, junt amb els pebrots i cogombres, que no sabem què més fer-ne! En Marco, que fa de catador expert, el troba prou bo. A la resta els agrada també.

El sopar, com sempre, espectacular. L’Anna fa capaccio de la carn més bona de l’elk i en Dave passa per la barbacoa alguns filets de dos fits de gruix. Les croquetes necessiten ser explicades als natius. No n’havien vist mai. Són un èxit rotund. Les tres dotzenes que hem fet i fregit avui desapareixen. En Richard hi fa una gran contribució. Al final del sopar no falta ni el “Happy birthday”, que cantem tots a pulmó, ni les espelmes, estratègicament posades sobre els pastissets de llima que ha portat la Mimi. Estan realment increïbles!