Avui dia de descans de la companyia. Després d’una setmana assilvestrats pels parcs naturals de la costa oest dels EEUU, necessitem un dia de sofà i jardí. En Dani i jo hem esmorzat al jardí, com uns senyors, mentre en Dave i l’Anna acabaven de carregar el cotxe per la seva expedició a la caça de l’elk. Els nens s’han llevat a hores prohibitives, amb tota la moguda de bosses, material d’acampada, rifles i caixes de bales de mig pam. En Dave ha estat explicant entussiasmat al Dani com localitzen i vigilen als grups d’elks, com es preparen per a situar el rifle, apuntar i disparar. Tota una classe magistral per part d’un nordamericà a un europeu gens avesat a les armes ni a matar animalons diversos. No deixa de ser exòtic tot plegat …
El dia ha anat passant “refent-nos” de la ruta per la costa i amb la proposta d’una sessió de cinema a la fresca a un parc a les afores de Corvallis. Al arribar al lloc he recordat que als EEUU el tema pícnic el porten a nivell professional. Porten uns carrets amb quatre rodes amb les “neveretes”, les “mantetes”, les tumbones i les criatures (alguns), es planten al lloc escollit i despleguen el que per a nosaltres seria el camp base. Nosaltres ens hem presentat al punt de trobada amb un parell de mantetes sota el braç i amb la idea de veure la peli i sopar a casa. Mentre esperàvem que es fes fosc hem estat entretinguts amb un grup de teatre amateur, una ballarina de la polinèssia i un grup de balls de Hawaii. La pel·lícula és “Vaiana” de Disney (“Moana” en la versió original) i alguns dels espectadors s’han vestit per a l’ocasió amb camises florejades, faldilles de la polinesia, flors de colors llampants al cabell i alguna criatura disfressada de cowboy de cap a peus (potser volia veure “Toy Story” …). L’ambient és festiu i molt familiar. Ens crida l’atenció que els refrescos i l’aigua van que volen i els pocs que beuen cervesa (molt pocs!) ho fan molt discretament cobrint la llauna amb unes fundes. I és que als EEUU es prenen molt seriosament el tema de la tolerància 0 a les borratxeres als llocs públics. Tan és així que els llocs on es pot beure alcohol són molt restringits, no hi permeten l’entrada de menors i estan molt vigilats. Hi ha més restriccions per a beure alcohol en llocs públics que per a portar armes, això són els EEUU! En Dani, però, sembla aguantar-ho amb força dignitat … el tema de l’alcohol, no el de les armes! El de les armes ens és força indiferent en el nostre dia a dia. No vas veient gent pel carrer carretejant rifles sobre l’espatlla. El que sí que hem vist és l’apartat d’armes diverses a un dels supermercats on hem anat a comprar. Una mica inquietant …
Finalment comença la pel·lícula. Tothom molt emocionat, seguint amb interès les aventures de Moana. Fresca-fresca, no acaba de fer, però passem un vespre entretingut.




Deixa un comentari