Aventures en família per Amèrica

Avui els ànims no estaven per gaires històries, el dia amb els Elks havia acabat de la millor manera possible, però ningú es volia tornar a perdre el pèl, així que la proposta ha estat de matí de càmping i després platja. No podia haver-hi trampa enlloc, no? Però els pares se les saben totes! He, he, he…

Quan per fi hem aconseguit sortir del càmping eren pràcticament les 13 h, però recordeu que aquí això del dinar no s’estila i que és tot un anar fent.  Així que era l’hora perfecte per sortir a la platja. A la furgoneta el bon humor i la calma regnava mentre ens apropàvem. Però les risses s’han acabat quan la patrulla ha descobert que un cop parats, baixats i amb les motxilles a l’esquena, la platja no estava tan a prop. I res, a caminar!

Una magnífica excursió entre boscos, aquesta vegada molt més mediterranis, ens ha portat fins a un petit llac i finalment a un camp de dunes que, quan la cosa ja es començava a complicar i els ànim amenaçaven de nou amb una nova debacle, a desembocat en una immensa platja al pur estil americà: vent fred, onades colèriques i una sorra fina que permetia jugar a qualsevol cosa.

Com ja us he dit alguna vegada, ens costa acostumar-nos a l’horari culinari americà (explicats mes amunt) i la Laia, previsora com ella sola, havia preparat una amanida d’arròs la mar de bona que els nens han devorat. Després estona lliure per mullar-se els peus, caçar animalons o jugar amb les onades.

Quan ja tothom tenia prou de vent, fred i sorra, hem enfilat la tornada, però fent una circular, que ens havia de portar per un camí més ràpid. La Sira, amb la mosca al nas, no feia més que preguntar per la veracitat d’aquesta afirmació.

Per sort, pel camí ens hem trobat amb un cos complet de balena quasi descompost que ha fet les delícies del biòlegs i els nens. Als informàtics ens ha fet més fàstic que il·lusió, sobretot l’olor de peix mort feia tres mesos que fotia el bitxo.

Tornada sense més incidents i negociació al més alt nivell sobre que fer amb el que ens quedava de tarda. El marge era mínim, així que portat els nens al càmping i els adults hem fet una supersortida a veure el mirador de Crescent Beach, amb unes vistes sobre la badia de Crescent espectaculars. Les balenes i dofins continuen resistint-se a donar senyals de vida.

Per acabar la jornada en Dave ens ha preparat unes costelles de porc a la brasa que estaven boníssimes. L’únic, però és que hi havia poques…