Aventures en família per Amèrica

Tercer dia a Redwoods i avui toca veure Elks, que dit així sona molt com veure en Pare Noel o follets, però només es tracta dels rens que tiren el trineu, o jo què sé, algun bitxo semblant, que després la Laia s’enfada perquè resulta que tot te banyes, però no és el mateix.

En tot cas, els Elks són grans, i si els veus al pati del jardí menjant-se el teu arbre preferit, gràcia no fa. I si a sobre veus a la carretera del costat tot de turistes parats i fent fotos a l’Elk en qüestió, de bon humor no et deus posar, però noi! No haver vingut a viure a Califòrnia.

Al final el que volia explicar és que els Elks no són més que una excusa per, a què no endevineu què? Veure arbres grans! Hem portat enganyats al Kai i a la Sira fins al Prairie Creek Visitor Center, un altre lloc de somni on hi ha rutes increïbles entre boscos infinits i arbres que no s’acaben mai.

Hem trobat rutes per tots els gustos, però les nostres estan entre les llargues (6 milles o 10 km) i les molt llargues (12 milles o 20 km). Això és el que no saben ni el Kai ni la Sira, als que aconseguim mantenir motivats durant la primera hora, a partir d’aquí l’ànim comença a decaure de manera perillosa. De totes maneres està tot planificat: els més ambiciosos plantegen arribar fins al mar, que té el seu morbo, tenint en compte que estem en mig d’un bosc ple de falgueres i molsa, i per als més calmats la ruta arriba fins a un trencall on podem fer una circular.

El repte és fer arribar el Kai i sobretot la Sira fins al trencall. 

Hem suat tinta, però ho hem assolit. Un cop al trencall, el consell de savis s’ha reunit i s’han definit tres equips: els que van fins a la platja: Ona, Diego, Anna, Dave i Laia, els que fan la circular: Kai i Dani i els que, enfadats com una mona per sentir-se enganyats volen tornar pel mateix camí.

Un cop dissolt el consell, cadascú pel seu camí, tothom feliç i arribant a la seva hora al punt de tornada. Així que un altre día perfecte entre natura i bons amics.

Hem acabat la jornada convidant als nostres amfitrions en un típic restaurant a Crescent City, el SeaQuake Brewing on el Diego descobreix el seu plat: formatge amb pasta, però moooolt formatge amb pasta: mac n’ cheese