Aventures en família per Amèrica

Jo, com a mínim, no ho sabia, però resulta que la costa d’Oregon és un dels llocs més visitats en l’àmbit intern i no m’estranya. Això és la canya!
Avui hem començat una ruta que ens farà estar set dies lluny de Corvallis, així que si no teniu notícies nostres, no és que se’ns hagi menjat un ós (que seria possible), és que no tenim wifi.

En principi es tractava d’una ruta de quatre dies al parc natural de Redwoods amb els Jolles, però veient el pla a Corvallis i que la casa se’m començava a caure a sobre, hem pensat a ampliar dos dies al davant i un altre per darrere per visitar una mica els voltants de Corvallis en solitari.
Baixarem per la costa, resseguint una carretera tipus les costes del Garraf, però una mica, com dir-ho sense ofendre? No hi ha manera: molt millor collons! Sense cimenteres, vies del tren ni autopistes. És a dir una nacional d’un carril per banda que transita entre boscos enormes, platges de somni i poblets (això si) força ridículs, però com que hem vingut a veure natura, tampoc emprenyen.
El primer que hem fet ha estat solucionar la cagada de la visita a Newport i hem parat a agafar el dinar en una barraca de peix al costat de la carretera. Hem continuat endavant parant, ara sí a Ona Beach. Passeig ràpid, que tampoc dóna per gaire més i una mica més de furgo per arribar a Seal Rock Beach on hauríem hagut d’arribar amb marea baixa, però hem tingut sort i quan hi posem els peus just comença a baixar. Ens hi passem una bona estona i com que ja tenim la panxa plena podem continuar avall.

A mig camí parem, que hi ha lloc per visitar a cada corba, però escollim fer excursioneta de tres kilòmetres per veure un arbre de 500 anys i així estirem les cames.

Ara ja directes a la zona d’acampada que hem reservat (pagant 35 $) que aquí la gent diu que va molt d’hora però és mentida.

Hi arribem cap a les 18:00 h i una voluntària que ronda els 80, ens confirma que estem a lloc i que la nostra plaça és la 20 (tal com posa el rebut). La plaça i la zona és espectacular: gran, amb barbacoa i taula pròpia. El lavabo està a prop, però aquí s’acaben les comoditats: ni dutxes, ni aigua corrent, ni lloc on rentar els plats. Alguna cosa ens estem perdent, perquè això està ple de gent i no semblen “pordioseros”.

Tot i que no ho necessitem, encenen la barbacoa i fem els Marshmallows (núvols de sucre) que hem comprat. Amb això, les crispetes i la petanca fluorescent dels Jolles, els nens ja tenen la tarda feta.

Vull destacar a la lluna plena que ens acompanya, vermella (se ha vertido sangre?) i enorme que es reflecteix al llac que hi ha al costat.