Aventures en família per Amèrica

Avui farem sortida en solitari. Els nens em porten a la platja a veure Newport i a les magnífiques platges que l’envolten, sobretot Ona Beach i Seal Rock Beach. Però ells encara no ho saben, així que aixecar-se costa. No hi haurà tercer esmorzar, així que ens haurem de consolar amb un primer de torrades amb mantega i melmelada (continua sense aparèixer la crema de cacauet), fruita, formatge, quèfir i quatre coses més. Quasi res.

Aconseguim sortir cap a les 10:30h i tenim una hora de camí. Un cotxe automàtic, una gossa de regal i l’encàrrec de comprar una tonyina sencera per fer sushi aquesta nit. A més tenim el compromís d’estar a les 18:30h a casa, que aquí se sopa molt d’hora (d’ençà que sóc aquí no hem sopat mai abans de les 21:30h) i nosaltres aportem el component més important del sopar.

Heu intentat conduir mentre una gossa es passeja per tots els seients ocupats intentant descobrir  quin és el més còmode? És superdivertit! Per sort no ha escollit el del conductor.

Voldria fer menció especial també per al personal de la benzinera on hem fet benzina per primera vegada en aquest país. Tot un espectacle: alt, prim i mal afaitat. Una cinquantena mal portada amb una gorra dels Giants girada i sense algunes dents. Camisa de quadres, jeans descolorits i unes botes que requerien un canvi a crits. Per sort ell m’ha entès a mi, perquè jo hagués dit que aquell home parlava rus o mandarí. Tot i això, hem sortit amb el dipòsit ple i sense tocar la mànega.

No tornaré a explicar el tema “Suquem els peus al Pacífic”, però sí que les fotos no seran les mateixes, perquè fotia un fred que pelava! No acabo d’entendre aquest clima, ens estem morint de calor a l’interior i de fred a la costa. Això és el món al revés?

Comencem amb la primera missió: aconseguir la tonyina. No sembla difícil, però el dependent no ens ho posa fàcil. El que no sap ell és que quan la Laia té un objectiu, ja sabeu que no acostuma a fallar i comprem una ben maca de 6 kg. A més es queden el peix en fresc fins que acabem la visita. Un win-win en tota regla.

Per acabar-ho d’arrodonir els nostres horaris mediterranis han començat a xocar de manera estrepitosa amb la manera de fer americana. Descobrim que, quan ens estem morint de gana, tot està tancat o a punt de fer-ho així que la nostra idea de dinar peix en un poble de costa fa aigües per tot arreu. Acabem en un fashion restaurant xinès on ens posen menjar per avorrir i una sopa que ningú havia demanat però que està prou bona.

Voldria explicar la part bona, però resulta que les platges que havíem de visitar són massa lluny i ens hem quedat sense temps d’anar, visitar i tornar a l’hora per culpa del dinar mediterrani, així que ens conformem amb una altra platja al costat del poble que també està molt bé, també té molta sorra i unes onades magnífiques. Evidentment, no ens banyem, però hi mullo els peus, perquè no sigui dit.

Vaaaaa!!! Sí que hi ha part bona, que la primera visita al Yaquina Head Lighthouse o far de Yaquina, ha estat un èxit. També hem aconseguit tornar (un altre èxit) i a temps! Així que la valoració és positiva.

Per cert, la tonyina en sushi estava tremenda. Ens l’hem menjat amb tota la família  Jolles al complet (o quasi).