Aventures en família per Amèrica

Avui el dia ha aparegut mandrós, sense pressa. Ben aviat ha quedat clar que l’opció planificada d’anar al riu per fer passar una mica la calor no seria possible. De totes maneres fins a les 11 h o les 12 h la temperatura no dóna per anar al riu.

Així que posats a no fer res, ens hem dedicat a fer esmorzars. El primer, un tè amb alguna galeta. Una estona més tard una torrada amb mantega i mermelada (s’ha acabat la crema de cacauet) i finalment la Laia i l’Anna s’han posat a la cuina per preparar un pastís de verdures i ou. Amb aquest últim ja ens hem entaulat tots i s’han fet les 11h.

El matí s’ha enganxat amb el migdia i com que aquí el dinar com a tal no existeix, hem arribat a la tarda amb molta tranquilitat, només les escridassades de les competicions d’Ultimate als camps que tenim a un centenar de metres trencaven la calma absoluta.

I quan el dia semblava que acabaria tal com havia començat ens hem activat i hem marxat (tots sols i amb el cotxe de l’Anna) al Benton County Fair and Rodeo, que vindria a ser com la Feria de Mosqueruela, pero a lo bèstia. Molts animals, molts llocs per menjar, una fira enorme, paradetes de associacions locals i un concert dels Beatles i un altre de l’Elton John (jo crec que no eren ells).

Tot molt de l’Amèrica profunda. Els nois amb camisa de quadres, barrets de cowboy i bótes, les noies amb vestit, bótes i barret. Molta gent però espai per a tothom, suficient per a tota la testosterona americana que es repartia. Els nens han disfrutat amb les ovelles i les cabres, tot i que no han pujat a cap atracció, no hi ha hagut males cares. Entre les associacions, dos de maquetes de tren que haguessin fet les delícies del Carles Simó i el Galis… i amb gent jove portant el tema! (Més jove que els Carles, vull dir).

El Diego s’ha volgut fer el “machote” i no ha acabat de funcionar, però respectarem la seva dignitat i, si vol, ja ho explicarà ell.

El que més ens ha agradat/impressionat ha estat la subhasta de bestià. És la primera que veiem i no sé com es fan a Terol, però aquesta ha estat divertida si t’hi estàs una estona. Veure un tio recitant un número de manera accelerada i sense entendre de què va el lloc, però veient que només ets tu qui no ho entén, que hi ha una dinàmica que s’escapa a la teva comprensió té un magnetisme que atrau sense remei.

De moment el vídeo de la subhasta es pot veure per aquest enllaç: vídeo subhasta. Esperem que el servei tècnic sigui capaç de millorar l’accessibilitat ben aviat.

Demà mes!