A un quart de quatre sortíem de casa i arribàvem a l’aeroport de Barcelona puntuals a les quatre del matí. El comitè de comiat s’ha assegurat que passàvem tots els controls, preguntes, qüestionaris i proves diverses que formen part de la gimcana que és el procés de pujar a un avió.
Hem arribat a Amsterdam, la primera parada del viatge, amb la grata sorpresa d’haver de posar-nos la jaqueta. Els últims dies a Sabadell han sigut dels més calorosos que recordo. Vinga a beure aigua tot el dia, a tancar finestres i abaixar persianes i acaparar els ventiladors que corren per casa (un bé prou valorat últimament …). Vàrem posar les jaquetes dins la motxilla de mà a contra-cor, però quin gust ara poder abrigar-se!
El vol per creuar l’Atlàntic i bona part d’Amèrica del Nord s’ha fet prou distret. El fet que cada passatger tingués una pantalla amb un munt de pelis per veure sense límit hi ha ajudat.
Al arribar a Portland hem fet força via pel control de passports. Després d’algunes preguntes rutinàries ens han estampat el segell a cada passport. “Welcome to the United States!”.
En Dave, l’amfitrió, ens ha recollit al sortir de l’aeroport i ens ha portat fins a Corvallis. Les dues hores de trajecte s’han fet llargues. Però les he passat prou bé xerrant amb en Dave mentre els nens roncaven al seient del darrere.
Hem arribat a la casa força cansats però en Dave ha insistit que aguantem desperts, com a mínim fins les 8 del vespre (hora local), per a poder superar millor el canvi horari. Hem sopat d’hora i hem aguantat estoïcament fins les 8 del vespre. Després hem caigut rendits al llit. Un descans ben merescut.
Aventures en família per Amèrica 
Deixa un comentari