Aventures en família per Amèrica

No feia fred per març. El sol ja feia estona que entrava per la porta del pati i la última reunió del matí havia anat prou bé. Encara tenia mitja hora fins que els nens i la Laia arribessin de l’institut, però el cap no donava per a més, així que vaig tancar el portàtil i vaig començar a feinejar a la cuina.

No feia ni cinc minuts que em barallava amb l’amanida quan la Laia va obrir la porta de casa.

-Quina sorpresa! No t’esperava tant d’hora…. Què passa?

S’havia quedat plantada a l’entrada, sense deixar el bolso ni les claus, amb la porta oberta i mirant-me amb un mig somriure entre nerviós i espantat.

Va ser llavors quan va deixar anar la bomba que ens portaria fins on estem avui:

-Tinc un correu de Profesores Visitantes, m’han acceptat al programa, la setmana vinent faig l’entrevista…